Autor Articles i estudis
9 Octubre 2019 a 18:00

Les sèries de televisió penalitzen els personatges de dones lesbianes

Personatges lesbics a tv// Foto:upf

Personatges lesbics a tv// Foto:upf

La representació de personatges lèsbics, gais, bisexuals, transsexuals i queer (LGBTQ) en els productes mediàtics compleix una important funció en la socialització de les persones LGBTQ, sobretot en contextos socials caracteritzats per l’escassetat d’altres referents positius que els dotin d’eines per fer front a l’assetjament i el rebuig.

Com diu Rafael Ventura, membre del think tank Centre d’Estudis de Gènere i del Departament de Comunicació de la UPF, la “síndrome de la lesbiana morta” (SLM) fa referència a un clixé narratiu de les sèries de televisió en el qual els personatges de dones lesbianes són penalitzats de manera recurrent i eliminats de la sèrie. Ventura i col·laboradors,  analitza en un treball recent les conseqüències negatives que això comporta per a les dones lesbianes i analitza les estratègies que algunes fans lesbianes porten a terme per combatre-ho.

Rafael Ventura, amb Mar Guerrero Picó i María José Establés, membres del Departament de Comunicació de la UPF, han publicat el seu treball:  ” Ciberactivismo fan lesbiano: acciones de protesta no violenta frente a las representaciones heteronormativas de personajes LGBTQ en televisión”, dins del llibre Comunicación para el cambio social: propuestas para la acción (Tirant lo Blanch editorial, 2019), obra coordinada per Amador Iranzo i Alessandra Farné,  amb l’objectiu de ser una finestra oberta a diferents experiències i visions amb el denominador comú de construir una societat més justa i igualitària.

Síndrome de la lesbiana morta, un clixé televisiu recurrent

L’activisme que apodera a les fans sorgeix precisament d’una situació en què els productors de televisió converteixen en recurrent un clixé televisiu conegut com a síndrome de la lesbiana morta (SLM), adaptat de l’anglès dead lesbian syndrome. El treball de Ventura, Guerrero i Establès, ha tingut per objectiu l’anàlisi de les estratègies de protesta no violenta que les fans lesbianes i bisexuals duen a terme de manera activa a través d’Internet i les xarxes socials com a reacció al tractament que reben els personatges femenins no heterosexuals per part de la industria televisiva. Per exemple, en les cadenes comercials de televisió nord-americanes la representació de personatges lèsbics i, en concret, de les parelles lèsbiques, sovint acaba amb la mort o l’assassinat, suprimint així qualsevol possibilitat d’arribar a un final feliç i obtenint a canvi finals tràgics i violents.

Diverses accions de protesta no violenta

Això ha portat a que les fans, en un procés d’apoderament, s’hagin organitzat i hagin creat comunitat a través de les xarxes socials per dur a terme accions col·lectives amb l’objectiu de transformar la situació d’injustícia que produeix el clixé del SLM. Els autors citen alguns exemples, com ara el boicot a les sèries de televisió, negant-se a veure el programa en directe per baixar l’audiència; protestes simbòliques, generant soroll en xarxes socials (Twitter) per sensibilitzar sobre les representacions negatives i exigir canvis que millorin les condicions dels personatges LGBTQ; i campanyes de recaptació de donacions per a organitzacions que donen suport a joves LGBTQ en risc de suïcidi (The Trevor Project). Els autors, mitjançant tècniques d’anàlisi del discurs, han analitzat el desenvolupament d’aquestes estratègies de protesta no violenta i la seva importància per al canvi social pel que fa a la representació mediàtica de personatges LGBTQ.

Els autors del treball conclouen que “les accions que duen a terme el fandom organitzat i el ciberactivisme LGBTQ poden arribar a incidir en el control dels guions televisius. Es constitueixen com a comunitats influents i grup de pressió que inclouen en les seves agendes el rebuig a la infrarepresentació de personatges televisius que representen minories sexuals”. Les fans lesbianes esdevenen agents socials de canvi liderant campanyes de reivindicació.

En aquest procés d’apoderament, Internet i les xarxes socials esdevenen espais virtuals que atorguen oportunitats que no serien possibles a l’espai real. Les accions dutes a terme en l’entorn virtual tenen efectes reals en el món no virtual.

Els autors afirmen:  “com hem vist, les campanyes ciberactivistes poden influir en l’estabilitat dels productes mediàtics i forçar a que es produeixin canvis en les dinàmiques de producció de sèries de televisió, a més de generar consciència ciutadana sobre la problemàtica que planteja la violència de la heteronormativitat, més enllà de la mediàtica”

Finalment, aquest capítol contribueix al desenvolupament de la recerca sobre la comunicació per al canvi social a la incorporació de la perspectiva LGBTQ. Els autors detecten una escassetat de treballs que considerin la perspectiva LGBTQ des de l’àmbit dels estudis de no violència i de pau, tant a nivell teòric, aprofundint en marcs conceptuals, com a nivell empíric i experimental, aportant metodologies i casos d’estudi no habituals dins d’aquesta disciplina.

Treball de referència:

Rafael Ventura, Mar Guerrero Picó, María José Establés (2019),”Ciberactivismo fan lesbiano: acciones de protesta no violenta frente a las representaciones heteronormativas de personajes LGBTQ en televisión“, capítol VII, pàgs. 137-157, a: Amador Iranzo, Alessandra Farné (coordinadors), Comunicación para el cambio social: propuestas para la acción (Tirant lo Blanch editorial, 2019).

Switch to mobile version