Autor Articles i estudis
4 Novembre 2018 a 12:00

La lactància materna podria reduir el risc d’obesitat, però els estudis disponibles no permeten confirmar aquest benefici

Lactància materna // Imatge cedida per Nestle

Lactància materna // Imatge cedida per Nestle

En les últimes dècades, nombrosos estudis han donat suport els avantatges de la lactància materna sobre la llet de fórmula per a nadons. La lactància s’associa amb múltiples beneficis per al nadó, com són l’aportació de les primeres defenses davant les infeccions, el menor risc de patir al·lèrgies alimentàries i una llarga llista de malalties, a més de crear un vincle afectiu amb la mare. Un dels beneficis atribuïts a l’alletament és la possible reducció del risc de desenvolupar sobrepès i obesitat, un problema de salut pública que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta 1.900 milions de persones a tot el món. L’ interès del públic per saber si la lactància materna prevé o no el desenvolupament d’obesitat ha quedat plasmat en l’enquesta realitzada per Nutrimedia, projecte de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) del Departament de Comunicació de la UPF. Per respondre a aquesta pregunta, Nutrimedia ha analitzat les proves científiques disponibles, arribant a la conclusió que la lactància materna podria reduir l’excés de pes, encara que de moment no és possible confirmar aquest benefici.

L’avaluació de Nutrimedia considera el missatge que “la lactància prevé l’obesitat” com “probablement cert”, però no el qualifica com “cert”. Això és així perquè són nombrosos els estudis observacionals que associen la lactància materna amb un menor risc per al nadó de desenvolupar sobrepès i obesitat respecte a l’alimentació amb llet maternitzada; en concret, les dades d’aquests estudis, realitzats amb més de 60.000 nens i nenes, estimen que es produirien 10 casos menys de sobrepès i obesitat per cada 1.000 nens i nenes. No obstant això, la confiança en els resultats d’aquest tipus d’estudis és baixa, de manera que no es pot confirmar que el menor risc observat entre les persones que van rebre lactància materna es degui realment a aquesta alimentació. El benefici observat podria ser degut a la lactància materna i / o a altres factors, sense que es pugui aclarir la importància relativa de cada un d’ells. Amb les proves disponibles només es pot afirmar que la lactància materna “podria” reduir el risc de desenvolupar sobrepès i obesitat, però això no es pot assegurar amb certesa. La forma de demostrar aquest efecte beneficiós seria realitzar un assaig clínic comparant en dos grups de nadons distribuïts a l’atzar (un grup alimentat amb fórmula per a nadons i un altre amb lactància materna) el risc de desenvolupar sobrepès i obesitat. Però realitzar un experiment d’aquest tipus no seria ètic, ja que se sap que la lactància materna aporta diversos beneficis i s’estaria privant-los als nens inclosos en el grup control (sense lactància materna).

En 2016, 1.900 milions d’adults a tot el món presentaven sobrepès, dels quals, més de 650 milions eren obesos. En el mateix any, es van comptabilitzar 41 milions de nens menors de 5 anys amb obesitat o sobrepès, i 340 milions de casos entre 5 i 19 anys. Són dades de l’OMS, que defineix el sobrepès i l’obesitat com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Aquest excés de greix incrementa el risc de malalties no transmissibles, com les malalties cardiovasculars, la diabetis, l’osteoartritis i alguns càncers; els nens obesos tenen més probabilitat de desenvolupar diabetis, hipertensió arterial, asma, trastorns del son, baixa autoestima i depressió, entre d’altres problemes de salut.

Després d’un cert auge de la llet de fórmula a mitjans del segle XX, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va considerar la lactància materna com una de les nou prioritats en el seu compromís per millorar la nutrició. Des de llavors, les principals autoritats sanitàries nacionals i internacionals recomanen l’alimentació exclusiva mitjançant lactància materna durant els primers sis mesos de vida, com per exemple fa l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN). El Ministeri de Sanitat i Política Social d’Espanya també destaca la probable contribució de la lactància materna per reduir el sobrepès i l’obesitat en la Guia de pràctica clínica sobre la prevenció i tractament de l’obesitat infantojuvenil, publicada el 2009.

Avaluació de la lactància materna: https://www.upf.edu/web/nutrimedia/-/la-lactancia-materna-aparte-de-otros-muchos-beneficios-para-la-salud-podria-tambien-ayudar-a-prevenir-el-sobrepeso-y-la-obesidad

 Informe tècnic complet: https://tinyurl.com/y7std563

Nutrimedia: www.upf.edu/web/nutrimedia

Nutrimedia és un projecte de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració del Centre Cochrane Iberoamèrica (CCIB), que avalua el grau de confiança científica que mereixen alguns missatges sobre alimentació i salut (notícies, anuncis , mites i preguntes del públic). Els resultats de les avaluacions, que es publiquen al web del projecte, pretenen oferir dades i criteris científics per ajudar els ciutadans a prendre decisions informades sobre nutrició. L’OCC és un centre especial de recerca per a l’estudi de la transmissió de coneixements científics i tecnològics a la societat, i l’anàlisi de la relació entre ciència, mitjans de comunicació i societat. El CCIB és un dels 14 centres internacionals de la Col·laboració Cochrane, una organització internacional que amb les seves revisions sistemàtiques de les millors dades de la investigació ha contribuït a transformar la presa de decisions sobre les intervencions de salut.

Switch to mobile version