Autor Articles i estudis
17 Octubre 2015 a 12:00

Prendre el degut temps per pensar presenta avantatges per al cervell humà

Perdre el degut temps per pensar // Imatge Upf

Perdre el degut temps per pensar // Imatge Upf

La lentitud en el processament del pensament no hauria de ser necessàriament un desavantatge, al contrari, podria indicar una funció cerebral òptima, segons afirma un estudi publicat a Trends in Cognitive Sciences per prestigiosos neurocientífics internacionals (Kringelbach, McIntosh, Ritter i JIRS), dirigits per Gustavo Deco, investigador ICREA del DTIC i director del Centre de Cognició i Cervell de la UPF.

L’estudi demostra que algunes restriccions anatòmiques i dinàmiques del cervell fan que funcioni d’una manera òptima. Com explica Deco, “la idea principal de l’estudi és que la dinàmica cerebral intrínseca del cervell, la qual correspon a l’estat de repòs, és lenta”. Això s’explica per la connectivitat cerebral i per què aquesta lentitud li confereix un grau òptim de funcionalitat quan el cervell és estimulat per fer una tasca determinada. “D’aquesta manera, una estimulació externa (relacionada amb alguna tasca o processament),” ressona “òptimament amb les latències intrínseques del cervell i per això és processada mes efectivament”, explica Deco.

L’estudi tracta d’identificar el paper que juga el processament òptim d’informació mentre s’està portant a terme una determinada tasca i proposa que la combinació de tècniques d’imatge amb els models de modelatge computacional del cervell complet, poden ajudar a dilucidar processos fonamentals de la funcionalitat cerebral, tant en el cervell fisiològicament normal com en el cervell afectat per una malaltia.

El cervell, un òrgan vital massivament interconnectat

Com explica Deco, “aquests resultats poden ser descrits de forma mecànica gràcies al modelatge computacional complet del cervell que relaciona la funcionalitat òptima amb les teories físiques de metaestabilidad, segons les quals el cervell és un òrgan vital massivament interconnectat en estat metastable”. Un estat que aporta continuïtat i estabilitat a llarg termini i, al mateix temps, té la capacitat per fer transicions ràpides quan es requereix. Aquesta característica combinada amb una ràpida capacitat reactiva, molt possiblement ha conferit avantatges evolutius a l’espècie humana.

Treball de referència:

Morten L. Kringelbach, Anthony R. McIntosh, Petra Ritter, Víktor K. JIRS, Gustavo Deco (2015), “The Rediscovery of Slowness: eploring the Timing of Cognition“, Trends in Cognitive Sciences, DOI: http: // dx.doi.org/10.1016/j.tics.2015.07.011.

 UPF

Switch to mobile version