Autor Societat
16 Octubre 2015 a 18:00

La salut mental és una prioritat de les polítiques públiques

El codi risc de suïcidi finalitzarà la seva implantació a tot Catalunya abans d’acabar l’any

Salut mental // Imatge cedida per la Generalitat

Salut mental // Imatge cedida per la Generalitat

El dia 10 d’octubre es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental aquest àmbit  és una prioritat de les polítiques públiques internacionals com queda reflectida a l’European Mental Action Plan 2013-2020, aprovat pels estats membres el setembre de 2013. Catalunya s’hi va sumar i també ha incorporat la salut mental com una prioritat, cosa que es pot observar, d’una banda, en el Pla de salut i, de l’altra, en el Pla interdepartamental de salut pública de Catalunya (PINSAP), en el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions i en el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS).

 

Catalunya és pionera a l’Estat en la implementació de polítiques de prevenció del suïcidi. En aquest sentit, a finals d’any s’haurà fet un pas fonamental gràcies a la implantació impulsada pel Servei Català de la Salut (CatSalut) arreu del territori del Codi risc de suïcidi (CRS). Aquest codi és un instrument que pretén disminuir aquest tipus de mortalitat, augmentar la supervivència de les persones ateses per conductes suïcides i prevenir la repetició de temptatives en pacients de risc alt.

La taxa de mortalitat per suïcidi a Catalunya se situa l’any 2013 en 7,2 defuncions per cada 100.000 habitants (per sexe, 11,23 d’homes i 3,30 de dones). En aquest sentit, l’any 2013 es van produir a Catalunya 537 morts per suïcidi, i és la primera causa de mortalitat prematura entre els joves de 25 a 34 anys, en ambdós sexes.

La taxa de mortalitat catalana és una de les més baixes a Europa  i també se situa per sota de l’Estat espanyol, que registra una taxa de 8,31 defuncions per cada 100.000 habitants. L’objectiu del nou Pla de salut és reduir un 10% la mortalitat per suïcidi l’any 2020.

El Codi risc de suïcidi es va iniciar el 2014 amb la implicació de més de 900 professionals i prop de 90 centres sanitaris de Catalunya i ja s’ha desplegat en el 54% del territori, concretament a Lleida, Camp de Tarragona, Vallès Occidental-Est, Barcelona ciutat, Girona i Terres de l’Ebre. A finals del 2015 s’espera que ja s’hagi implantat a tot el país, tat i com estableix la instrucció del CatSalut publicada aquest setembre. A més, el Departament de Salut donarà més rellevància a aquestes polítiques preventives en el nou Pla de salut 2016-2020, després que el Pla de salut 2011-2015 ja establia com a prioritat la resolució, des dels primers nivells assistencials, dels casos relacionats amb la salut mental.

El CRS té tres fases. En la primera fase, d’alerta i activació, el codi es posa en marxa des del servei d’urgències hospitalàries que ha atès la persona. La situació de risc pot ser detectada per qualsevol servei sanitari, amb una rellevància especial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i del servei telefònic 061-CatSalut Respon. En la segona etapa, es fa un seguiment proactiu telefònic i presencial des dels serveis sanitaris especialitzats i des del SEM, després que s’ha completat l’atenció hospitalària. En la tercera i darrera fase, el metge de família fa un seguiment integral preventiu de l’estat de salut.

Durant aquest primer any, el Codi risc de suïcidi s’ha activat en el 73% dels casos, és a dir, que de cada 10 casos en què s’ha rebut una alerta d’aquest tipus, en 7 s’ha acabat desplegant aquest instrument. A més, el 94% de les persones han fet una sola temptativa de suïcidi durant aquest any.

Una altra de les prioritats de les polítiques de prevenció del suïcidi és donar suport als supervivents, és a dir, a les persones que han mantingut una relació íntima amb la persona que ha consumat el suïcidi. S’estima que per cada mort per suïcidi hi ha 6 supervivents, i que cada any, a Catalunya, n’hi ha 3.000 de nous.

Switch to mobile version