Autor Cinema, teatre i televisió
25 Agost 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: La bella y la bestia (2014)

Avarícia, la causant de tots els problemes

La bella y la bestia (2014)

La bella y la bestia (2014)

FANTÀSTIC. FRANÇA-ALEMANIA. Estrenada: 2014. Dirigida per: Christophe Gans. Repartiment: Léa Seydoux, Vincent Cassel, André Dussollier, Eduardo Noriega. Duració: 108 min

Quan l’any 1991 Disney va estrenar la meravellosa pel·lícula La Bella y la bestia va aconseguir que molts infants – i algun que altre adult- veiessin l’amor no com l’expressió de la bellesa exterior sinó de la bellesa interior. Però quan Christophe Gans va decidir crear un nou film, en teoria, més fidel al conte original, va abandonar la idea de la bellesa interna per donar prioritat a un altre tema: l’avarícia.

En aquesta versió franco-germana la bestia és un príncep convertit en un monstre a causa de la seva avarícia per matar un cérvol de pelatge daurat. Les ganes de caçar-lo, el fan incomplir la promesa que li va fer a la seva dona, la qual es la filla del Déu del bosc. Quan finalment, aconsegueix la desitjada pressa, se’n a dona que realment el que ha fet ha estat assassinar a la seva dona i el fill que portava dins.

A causa de la cobdícia del príncep aquest és convertit en un monstre el qual, com bé es coneix en del conte de Disney, no tornarà a la seva forma original fins que no l’estimin tal qual és. Aquest és el primer problema esdevingut arrel de la cobdícia però no l’únic. La batalla entre el malvat Perducas (Eduardo Noriega) i la bestia ve deguda pel desig del primer per aconseguir ri la riquesa del príncep. Però, novament, en aquesta batalla  el desenllaç és terrible per a l’avariciós, que l’acaba convertint  en un arbre. L’única persona que no resulta mal parada en cap moment és Bella (Léa Seydoux) la qual no posseeix ni una pisca de cobejança en la seva sang. La història resulta ser molt diferent a la que Walt Disney va plantejar 23 anys abans, però amb un resultat plenament satisfactori vers l’entreteniment.

Christophe Gans també n’és una víctima de l’avarícia ja que les ganes per demostrar les seves grans facultats per a la imatge deixen de costat la importància de la història. Hi ha escenes que davant uns escenaris majestuosos com és el castell del príncep, els seus voltants i les seves estances es recreen en mostrar cada espai en detall oblidant la trama. Quan es mostra a Bella passejant pels boscos que envolten el castell hi ha una mancança d’història on s’endolceixen les retines de l’espectador amb els indrets de fades.

La bella y la bestia franco-germana transmet que l’avarícia, moltes vegades, és la causant de desgràcies. Però no deixa de costat que la bellesa resideix a l’interior.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version