Autor Articles i estudis
14 Juny 2015 a 12:00

Els pacients amb ictus recuperen l’ús del braç amb la realitat virtual

Un estudi clínic pilot, realitzat pel grup de recerca SPECS de la UPF

UPF // Imatge de la Web

UPF // Imatge de la Web

La realitat virtual podria ajudar a la rehabilitació del braç en alguns pacients amb accident vascular cerebral, segons un estudi clínic pilot publicat en accés obert a la revista Journal of NeuroEngineering and Rehabilitation. Els investigadors han posat de manifest que utilitzar la realitat virtual augmenta la confiança del pacient en l’ús del seu braç paralitzat i que això pot ser crucial en la seva recuperació.

Els pacients amb ictus i ‘hemiparèsia’ – que redueix la força muscular en un costat del cos – sovint infrautilitzen les seves extremitats afectades, tot i que encara mantenen una mica de la seva funció motora.

Amb l’ús de l’extremitat sana el pacient pot millorar immediatament en les seves activitats diàries, però un llarg període de no utilització de l’extremitat ‘parètica’ afectada,  pot conduir a una major pèrdua de la seva funció. Aquest “no ús après’ és un efecte ben conegut en pacients amb accident cerebrovascular i s’ha associat amb una reducció de la qualitat de vida.

En un estudi pilot en què van participar vint pacients amb diagnòstic d’accident cerebrovascular hemiparéètic, s’ha avaluat l’efecte d’un innovador sistema de rehabilitació, Rehabilitation Gaming System (RGS) equipat amb un sensor de Microsoft Kinect. El sistema RGS permet als usuaris controlar un cos virtual a través dels seus propis moviments vistos des d’una perspectiva en primera persona en una pantalla d’ordinador, a través de la qual es realitzen les tasques en un món virtual.

La primera autora de l’estudi, Belén Rubio, membre del Grup de Recerca en Sistemes Sintètics Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS), de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, ​​Espanya), que dirigeix ​​Paul Verschure, investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, ha manifestat:

“Es requereix el disseny de noves estratègies de rehabilitació que promoguin l’ús de l’extremitat afectada en l’exercici de les activitats diàries. Sovint descuidem la notable contribució dels estats emocionals i psicològics del pacient en la seva recuperació,  i això inclou la seva confiança”.

En l’experiment, en diversos blocs d’assajos, es va sol·licitar als participants amb diagnòstic d’accident cerebrovascular hemiparètic que intentessin agafar els objectes que se’ls presentaven en un entorn virtual.

En alguns d’aquests assajos, els investigadors van introduir una millora en el moviment de la representació virtual de l’extremitat parètica, fent que el moviment semblés més ràpid, més precís i que l’objecte a la pantalla fos més fàcil d’aconseguir. Sense que els participants ho sabessin, aquestes manipulacions es van presentar i es van ometre de manera gradual, de manera que es va poder registrar el rendiment dels participants, amb i sense millora, amb especial atenció a l’ús de l’extremitat parètica.

Com ha afirmat Belén Rubio: “Després de la millora del moviment de la representació virtual, els pacients van començar a utilitzar la seva extremitat parètica amb més freqüència. Això suggereix que el canvi de les creences dels pacients sobre les seves capacitats, millora de forma significativa l’ús de la seva extremitat malmesa. Sorprenentment, deu minuts de millora van ser suficients per induir canvis significatius en la freqüència d’ús espontani de l’extremitat afectada “.

Després dels successius assajos, es va veure que encara sense la introducció de la millora de la representació virtual, el pacient va seleccionar la seva extremitat parètica amb més freqüència per assolir l’objecte virtual que li mostrava el monitor. El pacient no era conscient de la manipulació de les sessions anteriors.

Algunes teràpies de rehabilitació d’aquest tipus de pacients, per exemple la teràpia de moviment induït per restricció del costat sa, forcen el pacient a utilitzar l’extremitat afectada i amb això restringeixen el moviment de l’extremitat sana. Aquest estudi proposa un enfocament alternatiu basat en la confiança del pacient en l’ús del braç parètic.

Belén Rubio ha comentat: “Aquesta teràpia podria crear un cercle virtuós de recuperació, en què la retroalimentació positiva, l’ús espontani del braç i el rendiment motor es reforcessin mútuament, de manera que s’aconseguís involucrar als pacients en aquest cicle continu d’ús espontani del braç, formació i aprenentatge,  per produir un impacte notable en el seu procés de recuperació “.

Finalment, els autors del treball afirmen que, “aquest estudi és un dels molts en què el sistema Rehabilitation Gaming System (RGS) ha estat validat en els últims deu anys. Hi ha proves aclaparadores que RGS té un impacte significatiu en la recuperació de la funcionalitat , tant en pacients aguts com en crònics, i que actualment s’està emprant diàriament en nombrosos hospitals i centres de tractament espanyols “.

Calen encara més estudis, amb un major nombre de participants, per proporcionar més informació sobre la intervenció de la realitat virtual basada en el RGS com una teràpia eficaç de rehabilitació de pacients afectats d’ictus.

RGS es comercialitza a través d’Eodyne, una empresa spin-off sorgida de la recerca del grup SPECS a la Universitat Pompeu Fabra.

Belén Rubio Ballester (SPECS, UPF)

http://dx.doi.org/10.1186/s12984-015-0039-z

Switch to mobile version