Autor Cinema, teatre i televisió
3 Març 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Battle Royale

Matança per sobreviure

Battle Royale

Battle Royale

THRILLER. Japó. Dirigida per: Kinji Fukasaku. Repartiment: Takeshi Kitano, Aki Maeda, Tatsuya Fujiwara, Taro Yamamoto, Sousuke Takaoka. Durada: 114 min

La descripció en veu en off d’una societat japonesa sotmesa en la violència i el caos combinada amb les imatges de sang donen pas a l’explicació de Battle Royale, una nova llei impulsada pel govern japonès basada en un joc de supervivència entre 42 estudiants. Per últim, es mostra la guanyadora de l’última batalla, una nena agafada a un peluix que mira directament a càmera mentre va esbossant un somriure malèfic.

Com gran part dels films japonesos la posada en escena recau en l’estètica del còmic japonès (manga) incloses les vestimentes i els pentinats dels diferents personatges el que, en aquest sentit, treu originalitat al film. Però és recuperat per l’aposta atrevida i innovadora que, en l’any de la seva estrena, va oferir: un film d’adolescents enfocat per adults amb una premissa diferent del vist fins el moment. Actualment, el fil central del film és present a la famosa trilogia de Los juegos del hambre on, a l’igual que Battle Royale, es basa en el tancament d’un nombre de persones per a que es matin entre si. La finalitat i les víctimes són diferents en ambdós casos però la idea i el rerefons que proposen és similar. Tot i així, pel que respecta al tractament audiovisual el film de Kinji Fukasaku es centra en l’obscuritat per emfatitzar les morts i fer-les més emblemàtiques com és el cas de la millor amiga de la protagonista o la batalla final entre els dos estudiants repetidors. D’aquesta manera el director dóna una mort èpica a les víctimes remarcant que simplement són nens als quals encara els quedava una vida pel davant. A la vegada incrementa la tensió que es respira a l’illa. Tot això reforçat per plans oberts on es mostra l’escena al complet sense posicionar-se ni detallar cap acció.

El film nipó ofereix a més unes mort més específiques i sagnants que arriben a tocar la morbositat fins a tal punt que resten importància a la trama central i a la història dels personatges fet que provoca que es simplifiquin les històries dels diferents estudiants i molts dels personatges perdin força.

Tot i ser un film considerat de culte a la cultura japonesa dista molt del concepte culte degut a la falta de història i a la permanent presència d’acció.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version