Articles i estudis

Khodynka 1896, quan fam i postureig es van unir mortalment

ireneu khodynka

foto: http://www.todiscoverrussia.com

El fet de trobar-se al mig de qualsevol aglomeració humana, ja sigui d’una manifestació, de la sortida d’un partit de futbol, o d’un dissabte a principis de mes a qualsevol centre comercial és, per a mi, una sensació, com a mínim inquietant. I la veritat és que no és per menys si pensem que el comportament humà, en un moment d’emergència, deixa totalment aparcat el seu raciocini i actua com si d’una estampida de nyus es tractés. És a dir, “cames ajudeu-me”. Aquest comportament que de racional té poc però molt d’animal, fa que en qualsevol concentració, com hi hagi el més mínim senyal de perill la gent es mati literalment per fugir d’allà, encara que no conegui l’amenaça, ni de si és real o no. Exemples hi ha a puntades, ja sigui en camps de futbol o en manifestacions on hi ha càrregues policials, en què la multitud no dubta a carregar-se a qualsevol que es trobi a terra. No obstant això, hi va haver una estampida humana a Rússia que es va emportar la palma perquè el detonant va ser un simple rumor i perquè les conseqüències van ser, senzillament, terrorífiques. Em refereixo a la tragèdia de Khodynka.

La Rússia dels Tsars de finals del segle XIX, vista des de la llunyania del temps, era una barreja entre l’Edat Mitjana més fosca i el postureig més decadent del despotisme il·lustrat, on l’aristocràcia associada al tsar es portava tot el bo i millor (tot) i, com no podia ser d’una altra manera, el comú dels mortals les passava ben magres. I no estic exagerant: els russos passaven gana. Molta gana.

En aquest context social en què la Llei de l’Embut funcionava a la perfecció en benefici dels nobles, els fastos de commemoració de la coronació del tsar Nicolau II el 26 de maig de 1896 (per als russos, com seguien el calendari Julià, era el 14 de maig) haurien de ser d’una ostentositat tan gran com ho era el territori rus. I per això es va decidir que el dissabte dia 30 de maig (el seu dia 18) es faria a Moscou una gran celebració per al populatxo en els anomenats Camps de Khodynka, un solar d’1 km2 situat al nord-oest de la ciutat.

En aquest espai immens, els peixos grossos russos van decidir instal·lar teatres on es farien actuacions en directe, botigues de venda de diversos tipus, 20 xiringuitos que repartirien barra lliure i uns 150 llocs des d’on repartir a la gent un pack amb divers marxandatge de la que acabaria per ser l’última coronació d’un tsar a Rússia. Un pack que consistia en un got de metall esmaltat amb motius tsaristes, 1 lliura de pa (uns 450 g), mitja lliura de salsitxa (uns 200 g), un pa de gingebre d’uns 150 g, uns 350 g de llaminadures i diversos records del casament. No cal dir que, en un país on la fam entre les classes populars estava cronificada, el conèixer que s’anava a repartir menjar gratuïtament va desfermar la passió per no perdre’s l’esdeveniment.

Tot i que l’obertura del recinte estava programat per a les 10 del matí d’aquell dia 30, tal va ser la bogeria per poder recollir els presents promesos que a les 0 h del dia 30, ja s’acumulaven més de 200.000 persones. Xifra que va quedar en una simple anècdota quan unes 500.000 ànimes s’amuntegaven a les 5 del matí sobre les febles tanques de fusta que limitaven Khodynka. Els 1.800 cosacs encarregats de mantenir l’ordre es van veure totalment desbordats i més quan va circular el rumor que no hi hauria suficients regals per a tothom. La multitud va embogir.

En vistes de l’enrenou que hi havia entre la gent per poder entrar com més aviat millor, l’organització va decidir obrir les portes a les 6 del matí, la qual cosa va produir una brutal estampida per arribar als xiringuitos on es repartia el menjar (no fos cas que s’acabés, és clar). No obstant això, es van trobar amb un parany afegit: el propi solar.

Khodynka, a part d’un solar molt gran als afores, era un camp d’entrenament de l’Exèrcit rus, pel que estava ple de trinxeres, pous de certa profunditat tapats amb planxes i fins i tot tenia un barranc d’un torrent proper. En circumstàncies normals no hagués passat res, però en un moment d’estampida massiva i desbocada de gent, allò es va convertir en una autèntica ratera.

Les milers de persones a la carrera es van trobar amb les trinxeres, caient adins per centenars, el que va provocar la mort per aixafament de tot aquell que no era prou ràpid per sortir i evitar el que se’ls venia a sobre, però no només això. Les planxes que segellaven (poc i malament) els pous van cedir pel pes de l’immensa gentada que s’apinyava al voltant dels escanyolits quioscs que repartien els regals reals, el que va fer que la gent, desesperada per agafar el menjar caigués en massa, morint dins d’ells, ja no tant per la caiguda com pel continu impacte dels cossos que els queien a sobre. Khodynka quedà ple de cossos aixafats i pràcticament irrecognoscibles.

Segons xifres oficials, hi va haver 1.389 víctimes mortals i més de 1.300 ferits, si bé de forma extraoficial es va comentar que van ser entre 4.000 i 5.000 morts i altres tants ferits.

Les autoritats, al capdavant de les quals es trobava l’oncle de Nicolau II, el Gran Duc Serguei Alejandrovich, que era el Governador General de Moscou, en assabentar-se de la tragèdia, van decidir silenciar el que havia passat i, a corre-cuita, recollir tots els cadàvers el més ràpidament possible (els bombers van treure 40 cossos d’un dels pous) i desfer-se’n al mateix dia. D’aquesta manera, centenars de cadàvers es van enviar als seus punts de destinació i la resta es van enterrar en un cementiri proper al lloc de la tragèdia, on es van habilitar 1.800 tombes i diverses fosses comunes. S’havia de esborrar qualsevol rastre de la catàstrofe, i es va fer.

En paral·lel, Nicolau II seguia amb l’atapeïda agenda de les seves celebracions al Kremlin ignorant el drama succeït, i no va ser fins a les 10 del matí en què va ser informat del tumult i de les seves conseqüències. Afligit, es va dirigir a les 12 cap a Khodinka amb la seva dona (Alexandra Feodorovna) però, a part del gairebé mig milió de persones que s’amuntegava esperant els seus obsequis -moltes de les quals ni s’havien assabentat del que havia passat- i el poder veure el nou tsar saludant a la plebs des del pavelló habilitat per a això, no va veure absolutament res.

La cort va decidir seguir amb l’agenda prevista pel monarca a fi de no enterbolir encara més “tan feliç” dia, i després del dinar amb la reina mare, a les 8 es va encaminar a l’ambaixada de França on es va organitzar un ball de gala amb tota la flor i nata de l’aristocràcia i els representants diplomàtics internacionals. Nicolau II es va plantejar el suspendre els actes a causa de la tragèdia, però tant la seva camarilla com l’ambaixada francesa el van pressionar perquè no els suspengués pel que havia costat organitzar-los i per evitar un conflicte diplomàtic. Les víctimes tant es feia, i els 1.000 rubles per família per als ferits (que es van reduir a pagar 90.000 rubles als afectats), ja eren prou compensació… ¿per què més? El nou tsar va claudicar i va seguir amb els fastos.

Quan l’opinió pública russa es va assabentar del que havia passat, es va indignar i va demanar de seguida el cap dels responsables d’aquella catàstrofe, el que significava la destitució immediata, per incompetència, del comte Vorontsov-Dachkov i del seu oncle Serguei Alexandrovich com a organitzadors dels actes. L’inconvenient és que formaven part de la família reial (tot quedava a casa) i davant el perill que fossin castigats, diversos integrants de la família amb càrrecs al govern es van plantar davant Nicolau II i van amenaçar amb dimitir tots ells si eren destituïts. Com era de preveure, els únics que van pagar per les morts de Khodynka van ser alguns comandaments intermedis que van ser els caps de turc del desastre.

La tragèdia de Khodynka va commocionar el poble rus i va obrir els ulls de forma brutal, a la necessitat de derrocar aquell règim que se les donava d’avançat i modern, però que mantenia la seva població en condicions miserables. Més d’un va considerar aquell incident com un mal auguri per al regnat de Nicolau II; mal auguri que es va confirmar el 1917 amb la Revolució Russa i el 1918 amb l’assassinat de tota la família reial.

Un exemple més que les masses, sigui en el sentit que sigui, sempre són temibles. Sempre.

Ireneu Castillo
@ireneuc


Tots els articles i estudis

Khodynka 1896, quan fam i postureig es van unir mortalment

Khodynka 1896, quan fam i postureig es van unir mortalment

Articles i estudis 25 maig 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Hospital del Mar // Imatge Web IMIM

Com es troben unes proteïnes amb les altres per formar complexos de senyalització?

Articles i estudis 21 maig 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Cures nocturnes de bellesa, i desperta’t més maca!

Cures nocturnes de bellesa, i desperta’t més maca!

Articles i estudis 20 maig 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
El curiós origen de les banyes d’en Moisès

El curiós origen de les banyes d’en Moisès

Articles i estudis 18 maig 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
ENTREVISTA A: ANDREA MOTIS, TROMPETISTA I CANTANT DE JAZZ

ENTREVISTA A: ANDREA MOTIS, TROMPETISTA I CANTANT DE JAZZ

Articles i estudis 16 maig 2017 a 15:00 0 comentaris

L’ entrevista d’AMIC

Llegir més ›
L’obesitat abdominal augmenta més el risc de patir un ictus en dones que en homes

L’obesitat abdominal augmenta més el risc de patir un ictus en dones que en homes

Articles i estudis 14 maig 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Ortodòncia: alguna cosa més que un bonic somriure, t’expliquem per què

Ortodòncia: alguna cosa més que un bonic somriure, t’expliquem per què

Articles i estudis 13 maig 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
La increïble historia de Mike, el pollastre sense cap

La increïble historia de Mike, el pollastre sense cap

Articles i estudis 11 maig 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
El Howard Hughes Medical Institute premia dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra

El Howard Hughes Medical Institute premia dos investigadors de la Universitat Pompeu Fabra

Articles i estudis 9 maig 2017 a 15:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Els indignants gossos-bomba soviètics

Els indignants gossos-bomba soviètics

Articles i estudis 6 maig 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›

Més articles i estudis