Articles i estudis

Anglaterra contra Zanzibar, la guerra més curta de la història

Guerra Zanzibar//foto: https://www.pinterest.co.uk

Guerra Zanzibar//foto: https://www.pinterest.co.uk

Quan parlem de guerres cruentes, normalment ens referim a guerres llargues i violentes en què tots dos bàndols s’embranquen en una guerra de desgast en que el front es converteix en el més semblant a un escorxador industrial d’animals que puguem trobar. Això acostuma a ser així ja que tenim els precedents de les guerres mundials que malauradament ens han acostumat a sentir parlar de centenars de milers de morts sinó de milions. No obstant això, hi ha batalles que, malgrat una gran quantitat de baixes i una gran violència, no s’han destacat per ser d’una especial durada. Tal és el cas de la guerra que va enfrontar a la Gran Bretanya amb Zanzibar i que, amb una durada de tan sols 40 minuts, ha quedat per als annals com la guerra més curta de la història.

A la fi del segle XIX, la costa d’Àfrica que és banyada per l’Oceà Índic, no deixava de ser més que un joc de taula on les potències colonials europees jugaven a quina era la més potent del món. En aquest cas, Alemanya i Gran Bretanya es repartien els cromos de les seves zones d’influència en vistes de controlar el trànsit de tot tipus de matèries primeres que eren extretes d’aquestes zones colonitzades, a esquena totalment dels seus pobladors originals… o fins i tot sent aquests part d’aquestes mercaderies, ja que l’esclavisme era part lucrativa d’aquest comerç.

Un dels cromos que es repartien les potències colonitzadores era l’estat insular de Zanzibar, un bell arxipèlag davant de les costes de l’actual Tanzània (a la qual pertany en l’actualitat), que destacava per les seves plantacions d’espècies -sobretot clau d’olor- i fins no feia gaire del lucratiu comerç d’esclaus negres amb Aràbia i l’Índia. Després d’haver estat colònia portuguesa des que Vasco de Gama va arribar a ella el 1499 fins el 1698, posteriorment va passar a formar part del Sultanat d’Oman fins el 1861 en què es va independitzar dels omanites. No obstant això, a poc a poc, Zanzibar va anar caient a la zona d’influència de l’Imperi Britànic fins arribar a ser un protectorat seu, si bé el sultà regnava efectivament sobre sòl zanzibarès… amb permís dels anglesos, és clar.

Malgrat tot, la competència entre Alemanya i Gran Bretanya per controlar tota l’àrea era ferotge, la qual cosa obligava als diferents regnes de l’Àfrica oriental a acollir-se a la protecció d’uns o altres en funció de les seves ganes de supervivència, tenint en compte que, ja fos per les bones o per força, anaven a estar sota un o altre jou. En el cas de Zanzibar van decidir que era millor estar a bones amb els anglesos, ja que els alemanys no eren exactament un exemple de bon tracte envers les altres races. Tot i que els britànics no anaven amb millors intencions, almenys mantenien les formes i eren anti-esclavistes; era qüestió d’escollir entre el dolent o el pitjor.

El 25 d’agost de 1896, el sultà de Zanzibar, Hamad Ibn Thuwaini, va morir. El successor legítim hauria de ser el seu cosí Khalid Ibn Barghash, però als anglesos no els feia gràcia perquè no era massa col·laboracionista i els podia donar algun que altre maldecap. L’altre candidat era el gendre de Thuwaini, Hamud Ibn Muhammad, el qual era més mal·leable i més del gust dels britànics. Però Barghash aspirava al poder i més si tenim en compte que tres anys abans, en comptes de Thuwaini, havia d’haver anat ell, però els fills de la Gran Bretanya ho van desestimar per la mateixa raó, i com tenien la potestat de dir qui era el que ascendia a Sultà, doncs… Barghash es va quedar a “dos velas”. L’afront personal va ser de les que van fer època i no estava disposat a repetir-la.

En aquesta circumstància, com a legítim hereu, no va esperar a les formalitats amb els anglesos, i tan aviat com va morir Thuwaini, el va enterrar a corre-cuita i l’endemà, a les 3 de la tarda es va coronar Sultà de Zanzibar. El cònsol anglès, que ja havia informat a l’aspirant que s’abstingués de fer cap ximpleria, ja que si no donaven ells el vistiplau, s’entendria com un casus belli i procedirien a atacar, va donar un ultimàtum a Barghash: Si no deposava la seva actitud abans de les 9 del matí del dia 27, s’hauria d’atendre a les conseqüències.

Barghash no va fer cas de les advertències, convençut que els anglesos buscarien més la via diplomàtica que no la bèl·lica i que, per tant, anaven de “farol”, de manera que es va atrinxerar al palau del Sultà i amb uns 2800 soldats -la majoria simples civils armats- amb un canó metrallador, un parell de canons de l’any de la Polca i un únic vaixell de guerra (desfasat i gairebé de joguina) van preparar la defensa dels seus drets. El cònsol britànic, va demanar permís a Londres per telegrama per atacar si es complia el termini, permís que va ser concedit. En el seu cas, disposava d’un creuer cuirassat de 2500 tones últim model i un canoner a vapor -que fins i tot havia estat pilotat per Jordi V-, als quals es van unir dos creuers torpeders i un altre canoner que estaven per la zona. Com a efectius humans disposaven d’uns 150 marines i uns 900 zanzibaresos que s’oposaven a Barghash. Total, un berenar de negres que diríem.

No obstant això, Barghash no va baixar del burro i va deixar que complís el termini. Els britànics, puntualment i davant la falta d’intenció dels atrinxerats de rendir-se, a les 9,02 van començar les hostilitats. Des dels vaixells de guerra ancorats al port, van disparar a les posicions artillades dels seguidors de Barghash i al vaixell de guerra zanzibarès, el qual va ser enfonsat a les primeres de canvi. Els canons i la metralladora van ser ràpidament anul·lades amb gran nombres de morts, i tot seguit es va passar a bombardejar el palau del sultà, el qual va quedar destrossat i incendiat. Després de 40 minuts de lluita sense quarter (les fonts dubten entre 38 i 45) Barghash va arriar la seva bandera i es va rendir, donant per finalitzada la guerra més curta de la història a les 9.40 del dia 27 d’agost de de 1896.

Barghash va sortir cames ajudeu-me a refugiar-se al consolat alemany, tenint en compte que els anglesos li anaven a un turbant nou, podent així fugir cap al continent. Rere seu, i en poc més de mitja hora, havia deixat un palau destrossat, un vaixell enfonsat al fons del port -que per causa del seu poc calat deixava els seus pals a l’aire- i tota l’artilleria destrossada a l’igual que la vida de 500 soldats zanzibaresos que van morir defensant al legítim hereu del sultanat. Per la seva banda, els anglesos van acabar amb un únic marí ferit de bala i imposant finalment al seu candidat preferit, Hamud Ibn Muhammad.

El desenllaç d’aquesta guerra pot semblar, vist des de la llunyania del temps, una mica còmic, però les conseqüències no ho van ser tant. A part d’haver de pagar la reconstrucció dels edificis, Zanzibar va haver de pagar la munició -que no els danys, ja que no els hi va haver- que havien gastat els anglesos amb ells i, el que va ser més greu, a partir de llavors Zanzibar va passar a ser un protectorat britànic sensu strictu. El sultà va perdre tot el control administratiu del país perllongant aquest estatut fins a 1963 en què va aconseguir la independència de Gran Bretanya. Magre resultat d’una desequilibrada i brevíssima guerra en què l’ambició política d’una persona va acabar per afectar a tot un país.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc


Tots els articles i estudis

Guerra Zanzibar//foto: https://www.pinterest.co.uk

Anglaterra contra Zanzibar, la guerra més curta de la història

Articles i estudis 21 juny 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa//Foto: amic

En equip

Articles i estudis 19 juny 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Laura Mesa//Foto: Pol Alfageme / Clack

Laura Mesa, “La Chica Del Montón”

Articles i estudis 17 juny 2018 a 15:00 0 comentaris

L’entrevista d’AMIC

Llegir més ›
Presumeix de bronzejat saludable, gràcies a la nutricosmètica

Presumeix de bronzejat saludable, gràcies a la nutricosmètica

Articles i estudis 16 juny 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
letrinas romanas// Foto: http://alfredlopez.tumblr.com

L’orina, el repel•lent dentifrici “made in Hispania”

Articles i estudis 14 juny 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa AMIC//Foto Juan Juncosa

Esdeveniments

Articles i estudis 12 juny 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
upf microones Cancer Colon//upf

Amb una sensibilitat del 100%, les imatges per microones discriminen entre teixit de còlon normal i cancerós

Articles i estudis 11 juny 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona // Imatge de Wikimedia Commons

Una xarxa paneuropea explora les causes de l’aturada cardíaca sobtada per ajudar a la seva prevenció i tractament

Articles i estudis 10 juny 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Fragàncies fresques//Foto: Bellezaactiva amic

Esprem al màxim les teves fragàncies fresques, et diem com!

Articles i estudis 9 juny 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Maximilian habsburg//Foto: wiquipediaCommons

Maximilià I, l’emperador mexicà que va ser estès d’un estenedor

Articles i estudis 7 juny 2018 a 18:15 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›

Més articles i estudis