Autor Societat
15 setembre 2018 a 18:00

Estiu càlid i pluviomètricament irregular

0 Flares 0 Flares ×

La temperatura mitjana ha estat superior als valors mitjans i la distribució de la precipitació ha estat irregular

temperatura mitjana estiu càlid 2018// smc

temperatura mitjana estiu càlid 2018// smc

L’estiu del 2018 (mesos de juny, juliol i agost) es pot qualificar de càlid a la major part de Catalunya (figura 1), només amb algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana ha resultat propera a la mitjana climàtica. Les anomalies han estat més marcades al litoral i prelitoral, on tots tres mesos han estat clarament càlids, però especialment a l’agost, quan s’han produït calorades que han afectat particularment aquests indrets.
En alguns punts del litoral i prelitoral ha estat d’entre els més càlids de les darreres dècades, com en el cas del centenari Observatori de l’Ebre, al Baix Ebre, que disposa de registres des de 1905, on ha estat el segon més càlid, per darrere del 2003 i de l’Observatori Fabra, al Barcelonès, on ha estat el tercer estiu més càlid  de tota la sèrie.
La precipitació presenta una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Les àrees que es poden qualificar de plujoses es concentren sobretot al quadrant nord-est, litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En alguns d’aquests sectors ha estat l’estiu més plujós de les darreres dècades. A Ponent, prelitoral Sud, delta de l’Ebre, extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord, i de forma més puntual punts de la Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu, l’estació ha estat seca. A alguns indrets de la Ribera d’Ebre, i de forma més local a la Conca de Barberà, Priorat o Pla d’Urgell l’estiu es pot qualificar de molt sec (quantitats recollides inferiors al 30% de la mitjana climàtica).
Estiu dels més càlids de les darreres dècades a punts del litoral i prelitoral
 
La temperatura mitjana ha estat per sobre dels valors climàtics corresponents a la major part del país. En aquests indrets l’estiu es pot qualificar de càlid (anomalies d’entre +0,5 °C i +3,0 °C). Només en alguns sectors del Pirineu i Prepirineu, com a la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Solsonès o el Berguedà, l’estiu ha estat normal, amb valors de temperatura que no s’han allunyat gaire dels valors normals.
Les anomalies més altes, superiors a +2,5 °C, se situen a comarques del litoral i prelitoral, especialment a l’Alt Empordà i a la mateixa ciutat de Barcelona (Barcelonès), però també a punts del Vallès Oriental, Baix Llobregat, Baix Camp i Baix Ebre. A 13 de les 69 EMA amb més de 20 anys de dades ha estat el segon estiu més càlid, totes elles ubicades al litoral i prelitoral.
En analitzar els observatoris amb més de 100 anys de dades, a l’Observatori de l’Ebre (amb registres des de 1905), l’estiu de 2018 ha estat el segon més càlid de tota la sèrie, per darrere del 2003, amb una temperatura mitjana de 27,2 °C. A l’Observatori Fabra, amb registres des de 1914, ha estat el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 °C, igualant al valor de 2015 i darrere dels càlids 2003, 2009.
Pel que fa a les sèries històriques disponibles, que s’inicien l’any 1950, a Figueres – Cabanes (Alt Empordà), l’estiu 2018 ha estat el segon més càlid d’almenys els darrers 69 anys.
Tres mesos càlids en general, tret del Pirineu i Prepirineu
El balanç final de la temperatura estacional ha estat el resultat de tres mesos càlids a gran part de Catalunya (figura 2), en especial al sector litoral i prelitoral i durant el mes d’agost.
El juny es va caracteritzar per una circulació zonal o de l’oest a nivells mitjans de la troposfera, fet que va inhibir l’entrada de masses fredes procedents de latituds més altes. La conseqüència directa va ser un mes especialment càlid al quadrant nord-est i a punts del litoral Sud, mentre que a la resta els valors es van mantenir propers a la mitjana climàtica.
Al juliol, l’entrada de masses càlides tropicals procedents de latituds més baixes, causada pel desplaçament en superfície de l’anticicló Atlàntic i l’ondulació cap al nord dels vents de l’oest en altura, va causar les anomalies més altes al prelitoral i a la serra de l’Albera, mentre que a les parts més elevades del Pirineu el mes va ser normal.
Agost especialment càlid al litoral i prelitoral
Ha estat l’agost el mes què més ha contribuït en aquest balanç final de l’estiu. Si bé en alguns punts del Pirineu i Prepirineu l’agost ha estat normal, el mes ha resultat càlid gairebé tot el país, en especial al litoral i prelitoral, on ha arribat a ser puntualment molt càlid.
El caràcter marcadament càlid d’aquest s’explica per la presència d’una falca anticiclònica amb arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica els primers dies del mes, produint l’episodi de calor més destacat de tot l’estiu, en especial al litoral i prelitoral, on la marinada va quedar inhibida per un lleuger flux del nord i nord-est.
Malgrat que a l’interior de Catalunya no va ser un episodi de calor excepcional, en alguns d’aquests sectors litorals va ser la calorada més destacada des de l’agost de 2003, amb una temperatura mínima que va fregar els 30 °C a la mateixa ciutat de Barcelona i àrees de l’Empordà, i amb una temperatura màxima al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5, tant a l’interior com al litoral.
Un total de 90 de les 184 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) van superar el (SMP) per calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a bona part del país es pot parlar d’onada de calor, mentre que el dia 4 d’agost, 14 de les 143 estacions la XEMA que disposen de més de 10 anys de dades, totes elles ubicades al litoral i prelitoral, van superar la seva màxima absoluta.
Precipitacio acumulada estiu 2018
Distribució molt contrastada de la precipitació
 
La precipitació ha presentat una distribució força contrastada, amb extenses àrees plujoses i àmplies àrees seques, a diferència dels estius anteriors. L’estiu ha estat plujós a bona part de l’interior del quadrant nord-est i al cap de Creus, així com al litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. A 3 de les 56 EMA amb més de 20 anys de dades ha estat l’estiu més plujós: Vallirana (el Baix Llobregat), Sant Pere de Ribes (el Garraf) i Gurb (Osona), mentre que 8 de les 56, totes elles situades en aquests sectors, l’estiu ha estat entre el segon i el tercer més plujós.
Per contra, àmplies zones del país han presentat aquest estiu un marcat dèficit de precipitació i l’estació es pot qualificar de seca, en especial a Ponent,  prelitoral Sud i delta de l’Ebre, però també de forma més local a l’extrem nord del litoral i prelitoral Central, litoral Nord, Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu. A la cubeta de Móra (Ribera d’Ebre) i punts de la Conca de Barberà, Priorat i Pla d’Urgell l’estiu es pot qualificar de molt sec, amb quantitats recollides que no arriben al 30% de la mitjana climàtica corresponent. A dues de les 56 EMA amb més de 20 anys de dades, l’estiu ha estat el segon més sec, Ascó (la Ribera d’Ebre) i Aitona (el Segrià).
 
 
Estiu tempestuós al Pirineu, Prepirineu i Catalunya Central
La distribució de l’anomalia de dies de tempesta mostra la gran irregularitat pròpia de l’estació, amb uns mesos de juny, juliol i agost en què el pas de diverses pertorbacions va comportar nombrosos episodis tempestuosos, el més destacat el del 9 d’agost, quan la XDEE va detectar 5.759 llamps núvol-terra, el nombre de llamps més elevat des del 14 de setembre de 2014.
Gairebé la totalitat de Catalunya presenta anomalia positiva (figura 9), especialment el Pirineu, on s’arriba a +10 dies respecte de la mitjana corresponent, i el Prepirineu i Catalunya Central. La resta d’àrees presenten una anomalia més discreta, entorn dels +3 dies a la franja litoral nord i entre +1 i +2 dies a la resta. L’excepció es troba a la Ribera d’Ebre, on fins i tot trobem valors negatius.
 

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×