Autor Articles i estudis
13 setembre 2018 a 18:00

Caffa, les catapultes que van bombardejar la pesta a Europa

0 Flares 0 Flares ×
Caffa Pesta// Foto: https://es.quizzclub.com

Caffa Pesta// Foto: https://es.quizzclub.com

La guerra biològica és una cosa que, per molt que ens sembli mentida, no és exclusiu dels nostres dies i s’ha utilitzat profusament durant la història. L’avanç de les tecnologies durant els últims decennis han propiciat que aquestes armes, letals com elles soles, tinguin una eficàcia incontestable perquè poden ser llançades en coets o bombes i llançades des de distàncies molt grans sobre l’enemic, amb mortífers efectes. No obstant això, una vegada més, tot està inventat, i els mongols van utilitzar una forma de guerra biològica a distància que va induir la mort de milions de persones.

El 1346, l’Horda d’Or, un imperi mongol que s’estenia des de l’actual Ucraïna fins pràcticament la frontera amb la Xina tenia una pedra a la sabata de la seva frontera occidental: Caffa. La ciutat de Caffa (antiga colònia grega de Teodosia, actual Feodosia) es trobava a la costa de la península de Crimea, al Mar Negre i des d’un temps enrere era una colònia dels genovesos, els quals l’havien convertit en un pròsper port comercial. Els genovesos controlaven la costa de Crimea i monopolitzaven els intercanvis comercials de la zona -entre ells el comerç d’esclaus-, la qual cosa molestava lleugerament (noteu la ironia) al khan Jani Beg.

Jani Beg, amb les seves tropes ja havia intentat posar setge a la ciutat el 1343, però els reforços genovesos arribats per socórrer la ciutat, havien fet que el cap mongol aixequés el setge. El mal gust de boca i la necessitat d’assegurar el control dels productius centres costaners sota control genovès, van fer que tornés a intentar-lo tres anys després. Així les coses, les seves tropes van tornar a posar lloc a la fortificada i cristiana ciutat de Caffa a la fi de 1346, la qual es va defensar amb ungles i dents.

Estant en plena feina assetjadora davant les muralles de Caffa, les tropes mongoles van començar a patir baixes a causa d’una epidèmia de pesta bubònica. En aquesta circumstància, els cossos dels soldats morts van començar a ser una molèstia i en comptes d’enterrar-los, van decidir enviar-los als genovesos en forma de regalet expedit per correu aeri. És a dir, van posar els morts a les catapultes i els van llançar a l’interior del recinte emmurallat. D’aquesta manera, es treien del mig un cos empestat i, alhora, inoculaven la pesta als genovesos els quals, en estar tancats, doblegarien la seva resistència.

Els genovesos, en veure el que els hi “queia” del cel, van intentar desprendre’s dels cossos llançant-los al mar, però malgrat els seus esforços, la pesta va acabar per contagiar-se a principis de 1347 i va començar a produir enormes baixes entre els assetjats. No obstant això, la pesta, no només es va apoderar dels assetjats, sinó que es va estendre greument entre les tropes mongoles, fins al punt que Jani Beg, davant la quantitat de baixes que estava patint, va haver d’aixecar el setge i retirar-se. Els assetjats no estaven en millor situació, però als supervivents, en aixecar el lloc, els hi va faltar temps per agafar els seus vaixells i fugir de la ciutat, portant-se amb ells un indesitjat acompanyant: la pesta.

Els fugits de Caffa, van recalar primerament a Constantinoble, a la sortida del Mar Negre, contagiant la capital de l’Imperi Bizantí. Al poc temps van arribar a Sicília -que no es va salvar de la infecció- i finalment a Gènova, contagiant amb la pesta bubònica també la metròpoli. La pesta, coincidint amb la calor de la primavera, va començar a estendre com una taca d’oli per una Europa que no estava habituada a aquesta malaltia. Els supervivents es reduïen a un 20 % dels afectats, el que va comportar la mort de l’esgarrifosa xifra de 25.000.000 de persones i reduir en menys de 4 anys, la població europea a la meitat.

Si bé alguns autors posen en dubte l’eficàcia real de transmissió de la malaltia amb els cossos morts (es diu que els cossos, un cop morts no són vectors de transmissió), ja sigui per aquest mètode o per les puces, o per transmissió de les rates que deambulaven entre el campament mongol i l’interior de Caffa, la veritat és que els assetjats van aconseguir el seu objectiu de delmar els habitants cristians de la ciutat. Els mongols van ser mortalment eficaços en les seves pretensions, però desgraciadament ho van ser al preu de no poder prendre Caffa per les seves pròpies baixes i de contribuir a la major mortaldat per una epidèmia de la història.

Trist dany col·lateral produït per l’ambició política d’un governant.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×