Autor Societat
4 maig 2018 a 18:00

S’implanten els cabals ambientals per a millorar l’estat dels rius

0 Flares 0 Flares ×

Per primera vegada de manera generalitzada

aca susqueda ter

Foto: ACA
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) implantarà, a partir de l’1 de juny, l’obligatorietat d’alliberar cabals ambientals o ecològics en el 50% dels rius de les conques internes, seguint amb les directrius que marca l’actual planificació hidrològica catalana per al període comprès entre el 2016 i el 2021 i en línia amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua.

Aquesta implantació serà progressiva i farà possible que en l’horitzó 2018-20, s’hagi de respectar obligatòriament un cabal ecològic en el 100% dels cursos fluvials catalans. Aquesta primera implantació forma part dels objectius estratègics de la planificació dels recursos hidrics i suposarà un pas molt important en la millora de l’estat ecològics dels rius, tal com preveu la Directiva.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat gener de 2017 el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures, el full de ruta de la planificació hidrològica catalana per a un període de sis anys (2016-21).
A més de fixar i detallar les inversions previstes en el cicle integral de l’aigua per aquest període, quantificades en prop de 1.000 milions d’euros, la planificació hidrològica catalana també contempla mesures d’obligat compliment com la implantació de cabals ambientals en tots els trams de riu de les conques internes.
Primers cabals proposats
Precisament, l’Agència Catalana de l’Aigua, en la darrera reunió de les comissions de desembassament dels rius Ter Llobregat, la Muga i el Foix, a més de fixar les reserves d’aigua per als propers sis mesos en aquests sistemes, ha informat dels cabals ambientals que s’hauran de complir i respectar obligatòriament a partir de l’1 de juny en aquestes conques.
Concretament, en el sistema Ter Llobregat s’ha fixat el cabal del riu Ter, que s’haurà de respectar en tot moment, en tres trams: al Pasteral (cabal que oscil·larà entre l’1,77 i els 2,22 m3/s), al seu pas per Girona (entre 3 i 3,55 m3/s) i a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí (entre els 2,64 i els 4,29 m3/s). Pel que fa al Llobregat, aquest haurà de portar un cabal a la sortida de la Baells entre els 0,6 i els 0,9 m3/s, mentre que el seu afluent, el Cardener, haurà de dur entre 0,45 i 0,56 m3/s a la sortida de Sant Ponç.

En relació amb el riu la Muga, el seu cabal a Pont de Molins haurà d’oscil·lar entre els 173 i els 259 l/s, mentre que el riu Foix, a la sortida de l’embassament, haurà de ser d’entre 37 i 51 l/s.

 
La importància dels cabals per a la biodiversitat
 
Els cabals de manteniment, també anomenats ambientals o ecològics, són el volum d’aigua que es deixa de manera constant en el riu, amb l’objectiu de garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric. Per tant, aquest cabal ha de ser compatible amb la resta de demandes ordinàries dels cursos fluvials, com són els usos domèstics, els industrials i els agrícoles.
A Catalunya, la determinació i la implantació d’aquests cabals es fa separadament per als dos àmbits de planificació hidrològica existents: les conques internes de Catalunya (CIC) i la part catalana de les conques de l’Ebre i la Garona. L’Agència Catalana de l’Aigua té plenes competències per establir i implantar un règim de cabals de manteniment a les conques internes.
En canvi, a les conques catalanes de l’Ebre i la Garona, l’ACA realitza els estudis necessaris, el càlcul i la validació de cabals de manteniment amb els mateixos criteris que es fa a les conques internes, per tal d’obtenir uns cabals de manteniment coherents per a tot Catalunya, que transmet a l’organisme de conca competent (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) per a la seva implantació.
Incorporació de propostes
Durant el procés de configuració de la planificació hidrològica, previ a la seva aprovació, es va dur a terme un procés de participació per àmbits amb l’objectiu de detectar possibles problemàtiques i plantejar l’adopció de solucions i mesures. Un primer esborrany del pla es va posar a informació pública, amb l’objectiu que totes les parts interessades poguessin consultar les mesures i fer noves propostes. A partir de les al·legacions rebudes, es van incorporar noves mesures respecte els cabals ambientals, com l’obligatorietat de fixar un cabal en els trams finals dels rius Llobregat i Muga.

Espais participatius com la Taula del Ter han servit per la implantació de cabals ambientals en diversos trams del riu, escoltant i incorporant  algunes de les peticions de les entitats en aquest àmbit.

Evolució del Pla sectorial de cabals de manteniment
 
Les mesures previstes en el Pla de gestió (PGDCFC) actualment en vigor sobre l’aplicació de cabals ambientals en tots els rius de les conques internes s’han fet a partir del Pla sectorial de cabals de manteniment, aprovat pel Govern català l’any 2006 i basat en rigorosos estudis científics en què es definien els cabals que haurien de respectar-se en els rius per garantir un bon estat dels ecosistemes.
L’actual planificació hidrològica catalana contempla una aplicació gradual i progressiva -establint les dates temporals i els valors concrets- dels cabals ambientals previstos en el pla sectorial. D’aquesta manera, s’analitzarà la repercussió dels cabals ambientals aplicats i, en cas que no es detecti una millora consistent i continuada en l’estat dels ecosistemes fluvials, s’estudiarà la possibilitat d’incrementar els cabals ambientals.
Aquest futur increment, tal i com es descriu al Pla, hauria d’anar acompanyat de mesures d’aportació de nous recursos que permetin salvaguardar les garanties dels abastaments. És important destacar que per primera vegada a Catalunya es fixen cabals de manteniment d’obligat compliment pels aprofitaments existents.
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×