Autor Articles i estudis
30 març 2018 a 18:00

Els voltors que celebren anualment la batalla de Gettysburg

0 Flares 0 Flares ×

ireneu voltors

Foto: Flickr Creative Commons

Gettysburg és un petit municipi d’uns 7500 habitants de l’estat de Pennsylvania als Estats Units, el qual no es diferencia massa de qualsevol altra població de similars característiques. No obstant això, cada hivern el cel de Gettysburg es troba, sense un motiu aparent, amb milers de voltors voletejant pels seus camps. Perquè aquests animalons es reuneixen en aquest lloc i no en una altra banda? La impressió en els seus petits cervells d’una carnisseria humana fa més d’un segle, sembla estar darrera d’aquesta reunió anual de voltors.

Entre 1861 i 1865, els Estats Units es van veure embolicats en el que s’ha donat a anomenar la Guerra Civil Americana. En aquesta guerra, els estats del nord (La Unió) d’arrel industrial i antiesclavista es van enfrontar bèl·licament als estats del sud (Confederats), bàsicament agrícoles i esclavistes. Els estats del sud havien format una confederació que pretenia independitzar-se dels Estats Units i, mantenint el seu sistema agrícola-esclavista, absorbir Mèxic i l’espanyola Cuba.

Els estats del nord, per la seva banda, eren fidels a mantenir Estats Units com una federació única, i això, juntament amb el fet que tenir uns veïns expansionistes no era excessivament còmode, van decidir que si podien dirimir les diferències a trets, el diàleg era una pèrdua de temps. L’esclavitud, al principi no era un problema, però segons van prenent els esdeveniments un caire cada cop més violent, els estats unionistes van veure en la lluita contra l’esclavitud una útil excusa motivadora de les seves pròpies forces.

Enmig d’aquest generós repartiment de trets i cops de sabre a tort i a dret, des de l’1 de juliol de 1863 i fins al dia 3, va tenir lloc la batalla més sagnant de tota la guerra civil nord-americana. Als camps i boscos adjacents a Gettysburg, els 83.000 soldats de la Unió i els 75.000 dels Confederats es van enfrontar a mort. Literalment.

La batalla va acabar amb la derrota de les tropes confederades del General Lee i la victòria -pírrica, però efectiva- del general unionista George G. Meade, que va significar un importantíssim punt d’inflexió en el desenvolupament de la guerra. El resultat d’aquells tres dies van ser gairebé 53.000 soldats morts (22.000 dels federals i 31.000 dels confederats) que van quedar en el camp de batalla. Tal va ser la mortaldat produïda que s’explicava que un dels rierols que travessaven la zona del conflicte va baixar durant setmanes tenyit de sang.

En aquest escenari dantesc de mort i destrucció, i donada la ingent quantitat de carn fresca a disposició, els animals carronyers (entre ells els voltors) es van veure atrets a un autèntic festí. Aquests animals, vist que allò s’havia convertit en un autèntic bufet lliure a cel obert, amb milers de cadàvers escampats pels camps, es van congregar a milers en aquella zona. Tant de menjar van tenir i durant tant de temps, que els voltors, impressionats per aquesta inaudita bacanal, van passar-se de generació en generació la visita als camps de Gettysburg fins a l’actualitat. No obstant això, alguns naturalistes, posen pegues a aquesta visió “romàntica” de la història.

Segons sembla, no es pot negar científicament que la concentració anual de tal quantitat de voltors es dóna des de la batalla de Gettysburg, però al contrari del que podria semblar, el festí no es donaria per la carronya dels soldats morts. Segons historiadors locals, els morts humans van ser retirats relativament ràpid, de manera que no passarien el temps suficient com perquè els voltors els veiessin com carnassa, però, no va passar el mateix amb la cavalleria. Els cavalls van morir també a milers en aquell camp de batalla, però al contrari dels humans, no es van retirar d’allí i es van deixar a l’abast dels carronyaires, quedant restes escampades pels camps durant més d’una dècada. Seria per tant, la carronya dels cavalls (molt més grans i suculents) els que farien que els voltors s’acumulessin “tradicionalment”.

D’altra banda, segons sembla, el festí de la batalla va propiciar que els voltors coneguessin un lloc especialment agradable per a ells per passar l’hivern, lloc el qual no coneixien abans. O dit d’una altra manera, que és com si el conviden a menjar gratis a un poble que no coneix, però que acaba per agradar-li tant que després no fa més que anar cada temporada a aquell poble. Doncs els voltors, el mateix.

Sigui d’una manera o d’una altra, la qüestió és que una absurda matança de soldats i animals de càrrega, va aconseguir modificar per sempre el comportament de la comunitat de voltors de Gettysburg. La zona va quedar declarada com a Parc Nacional Militar des de 1895 i, des d’aleshores, s’ha convertit en el principal atractiu de la ciutat, la qual viu, pràcticament, del turisme relacionat amb aquella batalla.

En definitiva, aquesta història deixa patent -un cop més- que si bé els animals no són ximples, l’ésser humà no és que sigui ximple, sinó que és imbècil amb etiqueta de qualitat i tot.

Val la pena reflexionar-hi.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×