Autor Articles i estudis
7 novembre 2017 a 18:00

Sense forces

0 Flares 0 Flares ×

joan juncosa amic

Quan un no té ja esperança, quan se sent sense forces és molt difícil mirar cap endavant. La solució està en aquesta mateixa impossibilitat de mirar endavant. Si no pots més, val la pena mirar el moment més immediat i si vols mirar endavant, que sigui cap a un molt curt espai de temps. Si estàs tan afligit que et sents morir i no tens forces per a res tan sols respira. Pren aire a poc a poc. Descansa, plora si cal i comença amb passos molt curts a dirigir-te cap a alguna meta petita, accessible i senzilla. No hi ha pressa, cap pressa. Ningú vol estar en una situació així. Les nostres opcions són ben poques. O ens quedem per sempre en un racó sentint-nos víctimes o comencem a caminar en alguna direcció per petita i imprecisa que sembli. Ho dic moltes vegades, començar a caminar no et porta a on vols anar però et treu d’on no vols estar. La vida no és justa. Deia Bruce Lee: “ESPERAR QUE LA VIDA ET TRACTI BÉ PER SER BONA PERSONA ÉS COM ESPERAR QUE UN TIGRE NO T’ATAQUI PER SER (TU) VEGETARIÀ,” Nosaltres com a persones ens comportem com ens dicta el nostre cor, hem d’anar a dormir amb nosaltres cada nit i jo no em ficaria al llit amb una mala persona. No oblidem de totes formes que no tots són com nosaltres ni hem de pretendre-ho. Així doncs camina, no deixis de fer-ho fins a trobar on et sentis bé.

Per:junjuncosa.com / AMIC

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×