Autor Articles i estudis
6 maig 2017 a 18:00

Els indignants gossos-bomba soviètics

0 Flares 0 Flares ×

Ireneu Bomba panzer

Que el gos és el millor amic de l’home, avui per avui és un fet incontestable. Les seves qualitats físiques i la seva fidelitat sense màcula han fet del gos el company perfecte per a tot tipus d’activitats humanes, ja sigui com a pastor, com a guardià o com rescatador. Fins i tot els romans ja els valoraven per la seva feresa o simplement per la seva elegància i esnobisme (veure Cave Canem o la història d’un llebrer molt senyoret). No obstant aquesta indestructible amistat gos-home, no és tan clar que sigui recíproca, i més si tenim en compte que, en no poques vegades, l’home els ha utilitzat en la guerra com a simple carn barata que enviar a rebre trets a les trinxeres. I que només fos això. El cas extrem va arribar durant la Segona Guerra Mundial quan els russos, desesperats per l’avanç dels tancs de l’exèrcit nazi, no van dubtar a enviar un nou model d’arma: els gossos antitanc.

Quan el juny de 1941, Hitler decideix atacar i procedir a la invasió de la Unió Soviètica, les forces de l’Exèrcit Roig són enxampades totalment in-fraganti. La sorpresa de Stalin per la ruptura unilateral dels tractats de no agressió que tenia amb Hitler, el va portar a reaccionar tard i malament a l’agressió nazi, el que va permetre al del bigotet a aniquilar en el primer i segon dia de l’Operació Barbarroja tot el potencial armat que els russos tenien situada a la frontera amb Polònia. L’avanç alemany va ser imparable.

En aquest context de caos, desorganització i desesperació soviètics, en els quals res semblava ser suficient per aturar l’avanç dels tancs nazis per les estepes ucraïneses i russes, es va pensar que una de les armes que podien ser utilitzades contra els tancs serien els gossos. La situació era insostenible, i un Exèrcit Roig en contínua retirada buscava qualsevol taula de salvació on agafar-se per tombar la truita, i el millor amic de l’home era un d’ells.

La idea era truculentament senzilla: Els gossos, carregats amb dinamita o mines, s’havien de ficar sota dels tancs alemanys i, un cop sota -tenint en compte que els baixos eren la seva part més feble-, detonar la càrrega explosiva. El gos quedaria desintegrat però, almenys, haurien inutilitzat el carro de combat nazi. La teoria deia que podia funcionar i es van posar mans a l’obra.

Els gossos es venien utilitzant en tasques de suport en l’Exèrcit Rus des de 1924, per la qual cosa es va començar a entrenar a centenars de gossos perquè fossin capaços de transportar explosius -entre 6 i 12 quilos- en un arnès carregat a les costelles i situar-los sota dels tancs, però… com fer que un gos porti una càrrega explosiva sota un tanc? Senzill: fent-li passar gana.

En efecte, els gossos estaven tancats i, després de diversos dies sense menjar, els ensenyaven que trobarien el menjar sota dels tancs. El pobre animal, desesperat i conduït pel seu olfacte, aviat reconeixia que, si volien menjar, havien de ficar-se sota dels carros de combat, ja que era l’únic lloc on els soldats russos els deixaven l’aliment. Així, d’aquesta manera, i utilitzant el mètode de Pavlov ( veure Pavlov, els seus gossos i els violins de les pel·lícules de por) els russos feien que els gossos sortissin disparats cap al seu objectiu sense retorn. El problema real era fer detonar la càrrega.

Portar el gos cap al tanc era relativament senzill, però explosionar la càrrega, no ho era tant. El control remot dels explosius, tot i que existia, era car i no estava disponible en massa, de manera que els soviètics van idear primer un mecanisme en el qual el propi gos es detonava a si mateix en estirar d’un tirador, i després, en l’ veure que fallava més que una escopeta de canya, o se li afegia un temporitzador o bé se li afegia una mena de palanca que, en tocar els baixos del tanc, detonava la dinamita o les mines. La idea era bona però tenia els seus inconvenients.

Els gossos, com animals especialment sensibles, s’espantaven molt de les explosions i del soroll -no hi ha més que veure un gos quan es tiren focs artificials. Això va fer que els gossos fossin entrenats amb sorolls d’explosions i batalla, de tal manera que la fam els s’inhibís del seu terror als sorolls forts. Tot semblava que havia de funcionar però, en el moment d’entrar en batalla, la cosa no va donar els resultats esperats.

En el moment de la veritat, quan es deixaven anar els gossos enfront dels tancs nazis, els gossos, acostumats a ser entrenats amb tancs russos aturats, no reconeixien els Panzer alemanys en moviment. De primeres perquè estaven en moviment però, de segones, perquè els russos utilitzaven dièsel mentre que els alemanys utilitzaven gasolina, de manera que la diferència d’olor entre uns i altres confonien el fi olfacte dels animals. Aquesta confusió feia que, o bé no es fiquessin sota, o bé caminessin al seu costat sense fer la seva suïcida feina o, el que era més habitual, que el pobre gos tornés al seu punt de partida, posant els pèls de punta als soldats russos els quals s’afanyaven a abatre’ls a trets abans que explotés en les seves pròpies línies. Sigui un o sigui un altre, la pobra bestiola tenia signada la sentència.

Tal com era d’esperar, l’eficàcia dels gossos-bomba era mínima, però va alertar els alemanys davant la presència de gossos en les seves rodalies de tal manera que, per si de cas, no deixaven gos viu per allà per on passaven. Igualment, això va servir als nazis per a desacreditar els propis russos, ja que els seus aparells de propaganda difonien que els soviètics eren tan covards que en comptes d’enviar homes, enviaven gossos. Amb tot no tots els gossos van morir en va.

Tot i que la propaganda soviètica, de cara a justificar l’escabetxada canina, publicitava que més de 300 tancs alemanys van ser abatuts d’aquesta manera, la veritat és que no hi ha constància fefaent de tots aquests objectius reeixits. Es té notícia que, al front de Hlukhiv, 5 tancs alemanys van ser danyats per 6 gossos, a l’aeroport de Stalingrad 13 tancs van ser destruïts per gossos i que a la batalla de Kursk, 16 gossos van acabar 12 Panzers nazis… i poc més.

L’ús dels gossos antitanc va declinar a partir de 1942 donada la ineficàcia patent del sistema i que el seu ús arribava a afectar la moral de les tropes, tot i que es van continuar entrenant pel govern soviètic fins tan tard com juny de 1996, en què es van deixar d’entrenar gossos com si fossin míssils antitanc amb potes.

L’ésser humà una vegada i una altra ens ensenya com, per tal de sortir-se amb la seva, no dubta a trair la confiança de tots i cadascun dels que l’envolten, ja siguin persones o, com en aquest cas, animals. La innocent i indestructible amistat que ens ha mostrat durant mil·lennis el gos ha portat l’ésser humà a utilitzar-lo al seu gust, sense tenir el més mínim escrúpol d’enviar-lo a l’escorxador de la forma més ignominiosa i indigna possible. Ahir va ser fent-ho servir de bomba barata, avui abandonant enmig d’una autopista o penjant-lo en un arbre perquè no corre prou.

Definitivament, hi ha amistats que no ens les mereixem.

-Ireneu Castillo-

@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×