Autor Cultura
24 desembre 2016 a 10:00

La tradició de fer cagar el tió

0 Flares 0 Flares ×

La Nit de Nadal

El tió de Nadal

El tió de Nadal // Foto Wikipedia Commons

El tió és un tros de tronc d’arbre, antigament destinat a cremar-se en la llar, i la cerimònia familiar, idealment, comporta un procés que comença amb la sortida al bosc per triar-lo, uns quants dies abans de Nadal ja sigui per la Puríssima o per Santa Llúcia. Cal agafar una soca que sigui panxuda, i amb un forat susceptible de ser emplenat. Encara que en l’actualitat es fà servir un tamboret o una caixa vella. Un cop el tronc a casa, la quitxalla s’ha d’ocupar de mantenir-lo, proporcionant-li menjar i beure, a més de tapar-lo pel fred. En despuntar un nou dia, el menjar ha desaparegut, quedant si s’escau les peles i,  definitivament la màgia s’ha instal•lat a la casa.

I arriba la Nit de Nadal, i després del sopar es celebra la cerimònia concreta de fer-lo “cagar”. Antigament, a la vora de la mitjanit i abans d’acudir a la Missa del Gall, amb el tió col•locat la mainada es posava al voltant del tió i descarregaven les vares de fusta sobre el llom del tronc, tot entonant cançons que l’animen a rajar dolços i llaminadures. En l’actualitat, l’hora de fer-lo “cagar” s’ha adelantat per tal que la puguin gaudir els més petits i els productes “cagats” han passat dels tradicionals dolços a joguines cares i aparells electrònics, en clara competència amb altres dispensadors de regals més o menys tradicionals com el Pare Noel (amb qui coincideix el dia) o Reis.

I com hem dit al principi, el canvi més decisiu en la tradició del tió ha estat, sens dubte, la recent ocupació de l’espai públic, en carrers, places, escoles, ampliant definitivament la cerimònia en un estricte àmbit familiar, ja que són moltes les poblacions on un gran tió s’instal•la a la plaça, per a gaudi de tothom, amb organització municipal i assistència massiva i entusiasta

Cada comarca té la seva manera de cantar-li al tió, i un cop feta la cantada apareixen màgicament sota la flassada que tapa el tió les llepolies, potser neules, potser torrons. La cerimònia es repeteix, fins que el tióqueda esgotat de tantes bastonades, i llavors pot ser que deixi anar una última cagada, amb un element salat o desagradable, que indicarà que el tió ha acabat de rajar.

Cançó per fer cagar el tió (versió recollida a Terrassa)

Tió, tió,
caga torró,
si no en tens més
caga diners,
si no en tens prou
caga un ou.

Caga tió,
d’avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×