Autor Opinió
5 setembre 2014 a 17:00

Navegar en temps d’incertesa

3 Flares 3 Flares ×

La crisis ens recorda que el control i la seguretat són il·lusions

crisi-coaching-felicitat

Foto: Flickr CC Llicència d’atribució, per Manuel Martín

Quan la dona d’Albert Caldwell contemplava com el personal de coberta carregava amb l’equipatge el 10 d’abril de 1912 a Southampton, va preguntar a un dels mossos: “És veritat que aquest vaixell no es pot enfonsar?”. El noi li va contestar: “Així és, senyora, ni Déu mateix podria enfonsar aquest vaixell!”. Els passatgers del Titanic, que iniciava així el seu primer viatge a Nova York, no podien ni imaginar el que ocorreria quatre dies després, vint minuts abans de la matinada…”

Perquè la sensació de control no és més que aixó mateix, una sensació; una il·lusió. El canvi i la incertesa que neixen del fet d’estar vius és un fet innegable. Podem creure per un temps que tot és perfecte, però com ens aferrem massa a aquesta idea, no podrem sobreviure a la marea. De fet és el que pas i que tenim el control, però quan un navega mar endins a la platja, la forma més segura de superar les ones és travessar-les per dins, i la forma més segura d’acabar empassant aigua és tractar d’escapar o resistir-se.

La incertesa embolica la nostra existència. La crisi ens ha vingut a recordar això, quan ens havíem acomodat a una era del consumisme, on tot semblava ser més o menys previsible, quan no assolible en ficar monedes en una màquina expenedora. Però ens va arribar la crisi… i a les nostres vides també arriben situacions de canvi, dificultat o incertesa: un acomiadament, una malaltia, una nova proposta inesperada, un embaràs…

Deixar d’intentar controlar-ho tot ens pot ajudar a reduir moltes frustracions i desenganys. Ens aferrem als nostres objectius buscant un resultat que puguem controlar i que ens faci sentir que ja per fi som “estables”, “feliços”, “plens”, “productius”, “madurs”, “responsables”… el que sigui. Busquem una perfecció que no existeix, i ens oblidem que la nostra sensació de seguretat penja d’un fil. I en creure que ja hem aconseguit aquest “summum“, la vida ens empeny cap a una altra marea, per recordar-nos que no, que és només una il·lusió de final, que no és més que un nou començament per continuar vivint.

Per això, a l’única cosa que podem aspirar és a la millora contínua, des de l’acceptació de la imperfecció i un focus preferent cap a la nostra pròpia transformació interior, cada dia, cada hora, cada instant. L’autèntica felicitat neix i descansa dins de cadascun… l’únic vaixell que podem controlar som nosaltres mateixos.

Beatriz Ariza Rossy

Filòsofa, coach i escriptora santcugatenca

www.filocoaching.com

 

 

3 Flares Twitter 1 Facebook 2 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 3 Flares ×