Autor Política
25 juliol 2014 a 12:30

L’Ajuntament de Rubí aprova una moció contra els abocadors

0 Flares 0 Flares ×

Va comptar amb el suport de tots els grups excepte el PP

La sessió del ple del 24 de juliol

La sessió del ple del 24 de juliol // Foto: Marta Casas

El darrer Ple municipal abans de les vacances va ser escenari de múltiples esdeveniments: per una banda, la Síndica de Greuges de Rubí, Maria Palau, va presentar el seu informe corresponent a l’any 2013 i el primer quadrimestre de 2014, donat que el proper 30 d’agost abandonarà el seu càrrec com a Síndica de la ciutat. Per una altra banda, diverses persones de la Plataforma Rubí Sense Abocadors, a instàncies de la qual presentava una moció el grup d’Alternativa Ciutadana de Rubí, així com membres de l’Assemblea Nacional Catalana, que van llegir un escrit demanant compromís amb la consulta del 9 de novembre, omplien la Sala de Plens. Durant el segon punt, la lectura del discurs de la Síndica, hi havia presents els seus homòlegs de Mollet, Sabadell, Sant Cugat i Santa Coloma.

Maria Palau va llegir el seu discurs sobre l’informe de 2013 i el primer semestre de 2014 i va destacar, com ja havia fet en la presentació del mateix el passat dimarts (veure notícia), que el seu informe suposa “un exercici de democràcia i transparència, i alhora una eina per fer reflexionar els membres del Ple municipal” per totes les problemàtiques que contempla. El més rellevant és que les queixes per no resposta de l’administració han baixat en aquest darrer any, però continuen havent-hi moltes queixes relacionades amb el context de crisi econòmica, especialment amb l’habitatge.

Després del discurs, l’alcaldessa i els diversos portaveus municipals van expressar unes paraules d’agraïment a la tasca realitzada per Palau durant els quatre anys que ha ocupat el càrrec de Síndica de Greuges de Rubí, remarcant, cadascú, aquelles parts del seu discurs amb les quals s’han sentit més identificats.

La part resolutiva del Ple constava de 15 punts diferents, i del 3 al 8 van ser aprovats per unanimitat. Arribats al punt 9, en què s’havia de modificar el Pla d’inversions financerament sostenibles, el grup d’Alternativa Ciutadana de Rubí va voler intervenir per explicar el sentit del seu vot. ACR es va abstenir en la votació d’aquest pla en el seu moment, i han mostrat la seva sorpresa per la inclusió, en el mateix, d’un pressupost per a l’adquisició de la Torre Massana sense preveure cap més despesa per a aquest edifici més endavant. “S’adquirirà un edifici i després no s’hi farà res?“, va demanar Vicenç Rabadan. És per això que la formació assembleària va votar en contra de la modificació del pla, donat que consideren que fins que no existeixi un POUM en condicions, i realista, no es pot aprovar. En el mateix sentit es va expressar Francesc Hinojosa, portaveu d’ICV-EUiA, que es va abstenir en aquest punt.

En els punts 10 i 11, pel reconeixement a Josep Llop Ribera i Joaquim Alonso Gil de la compatibilitat per a l’exercici d’activitats privades, els grups d’ICV-EUiA i de CiU es van abstenir.

En el punt 12, referent a la incoació d’expedient per a la declaració de lesivitat dels drets de dues treballadores de l’Ajuntament, Laura Gómez i Montserrat Prat, diversos grups van voler expressar el seu malestar: per una banda, Arés Tubau (ERC) va explicar que la seva formació s’abstindria perquè era la manera de demostrar que, de vegades, les coses no es fan bé a l’hora de realitzar contractes i renovacions. ACR, per part seva, considera que no és normal que en pocs mesos s’hagin hagut d’aprovar punts a favor de la declaració de lesivitat de drets de treballadors de l’Ajuntament, i més quan, en aquest cas, no és fruit d’un canvi de llei de darrera hora per adaptar-se a un dels “decretazos” del Govern del PP, sinó perquè “l’Ajuntament ha fet cas omís de la llei que no permet la pròrroga de les comissions de serveis“, i així es vulneren els drets dels treballadors. Hinojosa (ICV-EUiA) va remarcar que “en aquest Ple es demana constantment l’acompliment de la llei, i en aquest cas, és el propi Ajuntament qui no ho ha fet“, mentre que Víctor Puig (CiU), va posar en qüestió el paper dels sindicats, concretament CCOO, que és qui va denunciar la situació irregular de les dues treballadores, i Mònica Querol (PP) va manifestar que aquesta és una pràctica habitual del Consistori, i que “el més estrany és que només hi hagin dues declaracions de lesivitat“. Finalment, el punt ha estat aprovat pels vots favorables de PSC, PP i CiU, amb les abstencions d’ERC, ACR i ICV-EUiA.

Els punts 13 i 14 van ser aprovats per tots els grups excepte ICV-EUiA, que es va abstenir en el 13, i ACR, que també es va abstenir en el 14. A darrera hora es van incloure dos assumptes d’urgència, donat que si no es tractaven en aquest ple, ja no es podria fer fins al setembre: el primer, la sol·licitud de la Generalitat de Catalunya de la cessió del tram de la carretera BP-1503, comprès entre la rotonda de l’Estatut fins al Torrent dels Alous; i el segon, una moció presentada per ICV-EUiA en contra dels bombardejos que està efectuant l’Estat d’Israel contra la població palestina a la Franja de Gaza. Tots dos punts van ser aprovats per unanimitat.

Arribats a la part de control, el punt 16 era la moció presentada a instància de la plataforma Rubí Sense Abocadors, per part d’ACR, PSC, ICV-EUiA i ERC, contra la instal·lació d’un abocador o centre de tractament de residus metropolità a Rubí. Falet Bosch, d’ACR, el grup que presentava la moció, va explicar que aquesta moció es presentava a instància d’aquesta plataforma, rebent el suport de partits amb representació al Ple i d’altres que no en tenen, com ja ho han expressat, com ara la CUP o Podemos. “Aquesta empresa [per TMA] no actua en favor dels ciutadans”, va dir Bosch, en referència a la llarga trajectòria de les plataformes que han efectuat reivindicacions contra els abocadors, que es va iniciar el 1997 i que actualment és Rubí Sense Abocadors. “Aquests moviments ciutadans no surten per una bona gestió dels abocadors, sinó per tots els riscos i molèsties que originen“, va afegir, després d’enumerar diversos incidents, així com els múltiples expedients sancionadors i l’elevat grau d’opacitat en la gestió dels abocadors.

Per part seva, Manel Velasco (PSC) va explicar que es tenien les “armes jurídiques per lluitar pel tancament de Can Carreras, però tenim un problema amb el PEU aprovat per la Generalitat“, i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Rubí, així com del seu grup municipal, per aconseguir tancar Can Carreras i no obrir Can Balasc. Arés Tubau (ERC) va lamentar la “sensació d’impunitat de l’empresa gestora dels abocadors, la cobertura els ha de venir d’algun lloc i és escandalós que es puguin seguir saltant la llei“, i va demanar “arribar fins al final, lluitar legalment, però la mobilització i la força veïnal seran les claus per aturar els abocadors a Rubí“. Francesc Hinojosa (ICV-EUiA), que també va agrair el suport dels partits sense representació al Ple Municipal, va manifestar que “la llei no només permet fer actes administratius; l’empresa TMA ha de notar la pressió de la ciutadania que li demostri que Rubí no vol els abocadors“, i va aprofitar per recordar que és el Govern de la Generalitat, actualment en mans de CiU, qui permet que això passi sense tenir en compte la voluntat dels veïns.

És per això que Núria Climent (CiU) es preguntava si la moció que presenten els diversos grups tenia la intenció de desgastar el govern de la Generalitat, i assegurava que en les declaracions de Josep Maria Tost, director de l’Agència Catalana de Residus, no es diu en cap cas que es tingui la intenció d’obrir un nou abocador metropolità a Can Balasc, cosa que sí que interpreten la resta dels grups que presenta la moció. “No ens consta que estiguin impulsant un abocador metropolità, ni des del grup de CiU ni des del Govern“, va dir. De fet, la problemàtica dels abocadors s’inicià en la dècada dels 90, cosa que demostraria que l’estratègia jurídica de l’Ajuntament de Rubí és errònia. El grup municipal de Convergència i Unió demanava algunes modificacions en els atesos i els acords de la moció presentada per tal de donar-hi suport, que finalment van ser acceptats per tots els grups.

Mònica Querol va fer una llarga intervenció per tal d’exposar el sentit del seu vot, començant per una cronologia de la problemàtica dels abocadors, que després va repartir també als assistents al Ple com a públic. “L’objectiu final de la moció busca altres coses, no pretén que tots els partits s’hi sumin“, va dir, i a continuació va explicar que el seu grup votaria en contra de la moció després que se’ls hagi negat la possibilitat de redactar-ne una de nova per tal de poder sumar-s’hi. Segons el Partit Popular, la situació actual i, més encara, si a Rubí s’acaba instal·lant un abocador metropolità, “serà responsabilitat única i exclusivament dels diferents equips de govern de la ciutat“, encapçalats per ICV-EUiA i PSC en les darreres dècades, que “no van fer res per la por a què un moviment ciutadà els esclafés un resultat electoral“. Querol va remarcar diversos errors en el redactat de la moció i la cronologia dels fets, i va enumerar els errors comesos pels anteriors governs de la ciutat, que, entre d’altres, van permetre que s’instal·lés l’abocador de Can Carreras a canvi de 150 milions d’euros. També va dir que no podien aprovar donar “un suport incondicional a la plataforma Rubí Sense Abocadors, perquè no coneixem les accions previstes” – i cal recordar que una d’elles, fa uns mesos, va consistir en omplir les portes de les seus del PP i de CiU de bosses de deixalles. Per últim, Querol va afirmar que “amagar els errors del passat [en referència a ICV-EUiA i PSC] passa per sobre de l’interès general“, considerant que a la moció s’han obviat les gestions errònies fetes pels governs d’aquests partits a la ciutat, i també va posar en dubte que l’empresa TMA comptés amb algun tipus de cobertura legal que desconeguessin.

Un cop acabada la intervenció de Mònica Querol, es va inicar un intens debat en què Falet Bosch (ACR) va dir a Núria Climent que la intenció de la moció era posar-se a treballar, sense voler únicament desgastar el govern de la Generalitat; i va defensar la veracitat de les declaracions de Josep Maria Tost que recollia el diari El Punt Avui. A Querol va voler puntualitzar-li que les cronologies sobre els abocadors que tenien els grups que donen suport a la moció i la que té el PP són força diferents, i que confiavan més en la seva. Manel Velasco (PSC) va denunciar que l’empresa TMA treballa amb “una política de fets consumats: primer fa, i després accedeix a negociar“, i va defensar les gestions realitzades pels anteriors governs en relació als abocadors, malgrat reconèixer que hi podia haver hagut alguns errors. Tubau, en el torn de rèplica, va voler reafirmar-se en la seva acusació: “quan algú actua d’aquesta manera, és perquè se sent impune“. Hinojosa (ICV-EUiA), visiblement indignat, va demanar a Mònica Querol que es retractés d’una acusació contra l’exalcaldessa Núria Buenaventura, ja que en la intervenció de la popular, semblava que hagués acusat a Buenaventura d’haver cobrat els 150 milions de l’empresa TMA per l’abocador de Can Carreras: “no li tolero que posi en dubte l’honestedat d’una exalcaldessa de Rubí“, va etzibar, després de qualificar la intervenció de Mònica Querol de “disbarat“.

Tot seguit, Núria Climent (CiU) va concretar les modificacions que el seu grup demanava: l’eliminació del punt 1 dels atesos, que recollien les declaracions del director de l’Agència Catalana de Residus; i la del punt 2, referent a la creació d’una mesa en què s’havien d’incloure les diverses entitats. Mònica Querol, en el seu torn, va acusar Falet Bosch de mentir en la seva cronologia, va recordar a Arés Tubau que el PP va ser el primer i únic grup que va denunciar el pas dels camions pel camí d’Ullastrell, i va puntualitzar que, en referir-se al cobrament dels diners per part de Núria Buenaventura, ho havia fet perquè ella era, en aquell moment, la regidora d’Hisenda, però que en cap cas havia volgut insinuar que hagués cobrat de manera irregular els diners per part de l’empresa TMA.

Finalment, la moció es va modificar en el sentit que demanava CiU, i així tots els grups, excepte el PP, van votar-hi a favor, i va poder quedar aprovada.

Arribat aquest punt, a les 19.30h, Francesc Hinojosa va demanar que es fes un recés, donat que cada dijous, a aquesta hora, Rubí Solidari convoca una concentració de rebuig als atacs d’Israel sobre la Franja de Gaza, i tots els representants polítics van sortir a la plaça de l’Ajuntament per mostrar el seu suport, i es va fer un minut de silenci.

En la represa de la sessió, es va aprovar el punt 17, i es va rebutjar el 18, una moció que presentava ACR en nom de la CUP, i que demanava una resposta complementària a la carta de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i que volia instar a l’alcaldessa a remetre’s al posicionament del Ple municipal respecte del dret a decidir i la consulta del 9 de novembre. ERC i CiU van votar a favor de la moció, tot i considerar-la anacrònica, i el grup d’ICV-EUiA es va abstenir en considerar que, en el seu moment, es va debatre el contingut de la moció, i que en tot cas l’error és que Joana Ortega no havia d’haver demanat l’opinió de l’alcaldessa, sinó la de l’Ajuntament de Rubí. En un sentit similar es va expressar Manel Velasco, que va dir que, en el moment de rebre la carta, el Govern de la Generalitat ja coneixia el posicionament del Ple municipal respecte de la consulta, i que, per tant, no era necessari efectuar una resposta complementària. També va dir que, si el seu grup havia de donar-hi suport, s’haurien d’incloure totes les mocions anteriors que feien referència a aquesta qüestió, que van ser rebutjades. Finalment, doncs, la moció va quedar rebutjada.

Finalitzada la sessió, i després dels precs i preguntes dels regidors i regidores, i que Mònica Querol es disculpés amb el grup d’ICV-EUiA pel malentès respecte a Núria Buenaventura, representants de la plataforma Rubí Sense Abocadors van voler demanar un suport explícit de tots els grups pel tancament de Can Carreras, tant en les accions legals com en les mobilitzacions, així com una millora dels serveis jurídics de l’Ajuntament, que consideren no adequats. L’alcaldessa va voler contestar-los assegurant que els serveis jurídics del consistori són correctes, però que l’empresa gestora dels abocadors compta amb “un exèrcit d’advocats” i molts diners, i l’Ajuntament no pot fer-hi més, malgrat que continuaran lluitant amb totes les armes possibles per evitar l’obertura de Can Balasc.

A continuació, representants de l’Assemblea Nacional Catalana van llegir una carta en què convocaven a tots els representants municipals a assistir a una sessió en què diverses entitats farien entrega dels compromisos pel Dret a decidir i la consulta del 9 de novembre, en un dels actes de la campanya que, juntament amb Òmnium Cultural, han engegat per aquest estiu i fins a la data de celebració de la consulta, Ara és l’hora.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×